Manel Tomás

La Pilar se’ns jubila  !

No pot ser ! … des de que vaig arribar al Domènech un setembre de l’any 2000 una de les primeres persones que em va fer una benvinguda sincera i alegre va ser la professora de plàstica, era la Pilar, i per mi, que soc incapaç de recordar els noms, va ser ràpida la memorització, es deia com la meva germana !!

Han passat els anys i aquesta primera impressió que vaig tenir, s’ha anat reforçant.

Ara Pilar decideixes jubilar-te (quina enveja!!) i per això et volia donar les gràcies, perquè sempre ens has estat oferint la teva ajuda .... i sense anar més lluny, aquest darrer any, moltes activitats pràctiques (d’innovació a darrera hora) que hem volgut fer amb la Mercè Guix, hem recorregut a tu ... a la teva aula i tens de tot !! i sobretot idees i els teus consells de com fer-ho ens has salvat !! ..... que us sembla si utilitzeu aquest materials i d’aquesta manera ...  pot ser si agafeu això ... era perfecte! No cal dir que totes les teves recomanacions ens han anat molt bé, es nota que saps fer molt bé la teva feina !

.... Gràcies novament per l’organització de les festes, ja siguin jubilacions, actes de final de trimestre, de curs, els sopars de Nadal .... i els anys tematics dedicats a algun País del Món, implicant profes i alumnes, tot això no hauria estat possible sense tu.

I sobretot, moltes gràcies Pilar que amb els teus “Bon dia” ! Com va tot ? ja fossin les 8 del matí del dilluns o del divendres, m’alegraven el dia.

Pilar, ets un referent entre els teus companys per ser tu, tan natural, alegre i sens dubte una excel·lent docent.  

SORT !

Manel

Martí Carandell

Segons les fredes notícies del càlcul de plantilles per al curs vinent, aquest estiu que ara comença, a l’institut perdrem dos professors i mig. Esperem que finalment siguin menys. Fins aquí la fredor dels números.

Aquest estiu que ara comença perdrem molt més que això, perdrem companys i amics. I els que quedem ja tenim un neguit d’horfes que són prou grans per caminar solets però que encara no s’hi veuen; que saben que han de seguir sols, però que preferirien no fer-ho.

Aquest estiu que ara comença i que promet ser calurós, com el de fa exactament 60 anys, ens deixeu uns quants pilars de l’institut, no cal que digui noms.

Aquest estiu que ara comença resulta que a més és el de la teva jubilació, tu que no només ets un pilar, ets la Pilar de l’institut, amb tota la força del femení singular, maternal i ctònica, acollidora i creadora, nodridora i fecunda.

Aquest estiu que ara comença celebrarem el teu comiat i el dels altres. Riurem, beurem, cantarem, plorarem si convé, potser ballarem. Després marxarem de vacances i mirarem de ser feliços.

I arribarà la tardor. I et trobarem a faltar.

Carlos Ecenarro

Estimada Pilar,

Recordo el primer dia que vaig arribar al centre, a la sala de professors, amb 45 graus (o més) dintre de l’estància i et vas acostar per presentar-te, somrient, dient amb la mirada benvingut.

L’any passat amb India i el ball de Bollywood dels professors, aquest amb Mèxic i sobretot el ball que va fer amb ganivets el noi que vas portar a la festa, són records que mai oblidaré.

He posat una foto de grup per significar que no només ets referent d’activitats, festes, organitzacions... sinó també del bon ambient que reina al centre i que es desprèn en aquests actes. A la foto també surt Pepa, Carmen, referents que marxaran...

Ens quedem una mica orfes d’aquest esperit d’acolliment, d’aquesta força que desprens, et desitjo el millor, de tot cor.

Carlos Ecenarro

Victoria Sanjurjo

Estimada Pilar:

Recordo ara el primer dia que vas aparèixer per l’antic institut . Era a primers de juliol i et vas presentar al que , deiem,  era la secretaria  d’aquell edifici  vell i atrotinat. Vas arribar acalorada i somrient; era el dia de l’aniversari de la teva filla, havia fet divuit anys i estàves molt contenta.

Des de llavors ha passat molt de temps, hem viscut bons moments i situacions difícils; hem compartit experiències, esquiades, festes;  hem canviat d’edifci, d’alumnes, de companys, però l’únic inalterable i permanent  en tot aquest temps ha estat el teu sonmriure i el teu optimisme que ens ha encoratjat a tots.  

És tan agradable arribar a l’institut, veure’t i sentir-te dir: Bon dia companya! , amb una alegria i un entusiasme que et fa pensar que potser sí, potser serà un bon dia.

Gràcies, Pilar.  Gràcies per tots aquests bons dies que has estat al nostre costat.

Et trobarem a faltar. Et trobaré molt a faltar.

Una abraçada molt forta.

Victoria

Tere Coquard

Hola Pilar,

Ja fa molt de temps que vam començar a treballar juntes. Te’n recordes aquella UAC en un racó del vell Institut? I les reunions de treball dels dilluns al matí a les 08.00?

 Allí estàvem, lluitant amb alumnes i espais. La veritat és que després hem compartit millors espais i “millors alumnes” (recordes l’irrepetible crèdit variable de competències socials?).

El temps ha passat , però  una de les teves grans virtuts, és que mai et dones per vençuda, sempre hi ha alguna cosa a la que t’aferres, li dones la volta i fa que tinguis ganes de començar de nou  i il·lusionar-te.

Aquest esperit s’encomana,  i per això has estat el motor de moltes de les activitats que hem fet en el centre (tant dins com a fóra). Deixes un llistó molt alt, ara res tornarà a serà igual, potser millor o pitjor, però segur que serà diferent, perquè tu ets única i irrepetible.

Tu saps, que en la nostra tasca, tothom forma part d’un engranatge que necessita una bona coordinació, i aquí és on sempre has aparegut tu.  Parlant amb uns, parlant amb els altres, cercant solucions i lligams entre tots,  perquè el complicat trencaclosques sempre acabés trobant la solució i fer-se realitat.

Sé que sempre t’ han agradat els reptes i ara te’n proposo un de fàcil.

Que et diverteixes molt

http://www.jigsawplanet.com/?rc=play&pid=0c8339819338

Moltes gràcies pels bons moments que hem passat juntes i et desitjo tota la sort i felicitat que et mereixes.

Tere Coquard

Amparo i Tomàs

Benvolguda Pilar

Explica la mitologia grega que a prop de Corint hi havia un paratge, la plana de Mekoné, on els déus i els homes vivien junts i barrejats. Menjaven el mateix, compartien taula i acudien a les mateixes festes. Cada dia era un dia de festa, un dia de felicitat.

La plana de Mekoné era terra de riquesa i d’abundància. Tot hi creixia de manera espontània. N’hi havia prou de tenir un tros de terra en aquesta vall per fer-se ric, perquè no estava sotmesa a les malifetes del temps o de les estacions. Era l’edat d’or, un temps anterior al temps, on els humans vivien en pau amb els déus i amb si mateixos.

A diferència dels habitants de la mítica plana, nosaltres no en tenim prou amb tenir un tros de terra per fer-nos rics. Ens cal llaurar-la, sembrar-la, adobar-la i protegir-la per poder recollir-ne els fruits.

Aviat farà onze anys que vam iniciar el conreu de la nostra plana particular. Van ser temps apassionats i difícils, però en tot moment vàrem comptar amb la teva complicitat i el teu ajut per tal que els aires i les pluges procedents de Mekoné fessin créixer el nostre projecte de vida compartida.

Plana a banda, hem tingut l’oportunitat de compartir amb tu una bona colla d’experiències professionals. Tothom que ha intervingut en la confecció d’aquest blog ha lloat les teves virtuts, que compartim!, com a professora i com a companya. Nosaltres en voldríem destacar una: la teva capacitat per estimar i fer-te estimar pels nois i les noies que estaven al teu càrrec. Creiem que aquest és millor ensenyament que hem rebut de tu: Estima els alumnes i aprendran el que tu vulguis.

Binaced no és exactament la plana de Mekoné... però s’hi acosta molt! Els records tan entranyables d’aquell magnífic cap de setmana formen part de la nostra història comuna. Continuarà, oi?

Moltes gràcies, Pilar!

Jesus Valls

Ai Pilar,
Què et puc dir jo que no sàpigues, que a hores d’ara no t’hagi dit tothom i que et serveixi d’homenatge en un dia tan especial. Crec que no cal que faci esment als teus atributs perquè són evidents i inapel·lables: la teva energia, la teva calidesa, la teva generositat. Sobretot el teu somriure que ja ho diu tot. Tampoc cal que em refereixi a les teves altíssimes qualitats professionals: l’emotiu elogi que vas rebre dels alumnes a la festa de final de curs i l’afecció que sempre t’han manifestat les constaten rotundament ―i ells d’això hi entenen més que ningú―.
Ets una persona molt especial, Pilar. Me’n vaig adonar de seguida el dia que et vaig conèixer, i no m’equivocava pas. Va ser dalt d’un autocar, pujant cap a La Molina a esquiar. El viatge ens va permetre tenir una conversa llarga i interessant durant la qual em vas donar uns bons consells que encara tinc molt presents i que procuro dur ben aplicats. Des d’aleshores has esdevingut un referent i una companya excepcional. Moltes gràcies, Pilar!
Sigues molt feliç en aquesta nova etapa que comences i sobretot no perdis mai el somriure i la trempera que sempre t’han acompanyat: el mon els necessita.
Una abraçada molt forta i tot el meu afecte. Et trobarem a faltar moltíssim.
Jesús Valls


T’adjunto la cançó “Pilar”, dels Gossos. No facis cas a la lletra (ja t’aviso que va forta!), però la melodia de la tornada està molt bé: fresca i alegre com tu!
http://www.youtube.com/watch?v=FqD9wbtHXGs