Ay Pilar , Pilar !!!!!

Nos has tenido estos años muy mal acostumbrad@s en el insti, porque cada vez que celebrábamos cualquier fiesta, jubilaciones incluidas, allí estabas tú. Así que ahora que te toca a ti ser la “ojomeneada”, aquí estamos nosotr@s , estrujándonos las meninges para ver como sorprenderte. Pensábamos en lo típico, un DVD con fotos y musiquita, o un álbum tipo revista. Todo demasiado visto, demasiado manido. Tú te mereces algo más original. ¿Y por qué no regalarle un blog?. Y en eso estamos. Un blog donde tod@s tus amig@s podamos poner recuerdos de momentos que hayamos vividos juntos. Podamos "colgar" fotos, videos, deseos, dedicatorias …. Dar rienda suelta a la imaginación y creatividad de cada cual. Además te enseñaremos a poner nuevos “posts”, si chica, muy moderno, pero que no dejan de ser entradas como las que toda la vida hemos escrito en nuestros diarios íntimos. Solo que esta vez , si tú quieres las podrías compartir con nosotr@s y nos cuentas todas aquellas actividades que seguro que harás ahora que tendrás tanto tiempo libre. Esperamos que disfrutes de este blog porque así también harás que nosotr@s lo disfrutemos junto a tí. Porque jubilarse puede que sea olvidarse del trabajo, pero no de l@s compañer@s .

martes, 28 de junio de 2011

Tere Coquard


Hola Pilar,
Ja fa molt de temps que vam començar a treballar juntes. Te’n recordes aquella UAC en un racó del vell Institut? I les reunions de treball dels dilluns al matí a les 08.00?
 Allí estàvem, lluitant amb alumnes i espais. La veritat és que després hem compartit millors espais i “millors alumnes” (recordes l’irrepetible crèdit variable de competències socials?).
El temps ha passat , però  una de les teves grans virtuts, és que mai et dones per vençuda, sempre hi ha alguna cosa a la que t’aferres, li dones la volta i fa que tinguis ganes de començar de nou  i il·lusionar-te.
Aquest esperit s’encomana,  i per això has estat el motor de moltes de les activitats que hem fet en el centre (tant dins com a fóra). Deixes un llistó molt alt, ara res tornarà a serà igual, potser millor o pitjor, però segur que serà diferent, perquè tu ets única i irrepetible.
Tu saps, que en la nostra tasca, tothom forma part d’un engranatge que necessita una bona coordinació, i aquí és on sempre has aparegut tu.  Parlant amb uns, parlant amb els altres, cercant solucions i lligams entre tots,  perquè el complicat trencaclosques sempre acabés trobant la solució i fer-se realitat.
Sé que sempre t’ han agradat els reptes i ara te’n proposo un de fàcil.
Que et diverteixes molt
Moltes gràcies pels bons moments que hem passat juntes i et desitjo tota la sort i felicitat que et mereixes.
Tere Coquard

No hay comentarios:

Publicar un comentario