Segons les fredes notícies del càlcul de plantilles per al curs vinent, aquest estiu que ara comença, a l’institut perdrem dos professors i mig. Esperem que finalment siguin menys. Fins aquí la fredor dels números.
Aquest estiu que ara comença perdrem molt més que això, perdrem companys i amics. I els que quedem ja tenim un neguit d’horfes que són prou grans per caminar solets però que encara no s’hi veuen; que saben que han de seguir sols, però que preferirien no fer-ho.
Aquest estiu que ara comença i que promet ser calurós, com el de fa exactament 60 anys, ens deixeu uns quants pilars de l’institut, no cal que digui noms.
Aquest estiu que ara comença resulta que a més és el de la teva jubilació, tu que no només ets un pilar, ets la Pilar de l’institut, amb tota la força del femení singular, maternal i ctònica, acollidora i creadora, nodridora i fecunda.
Aquest estiu que ara comença celebrarem el teu comiat i el dels altres. Riurem, beurem, cantarem, plorarem si convé, potser ballarem. Després marxarem de vacances i mirarem de ser feliços.
I arribarà la tardor. I et trobarem a faltar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario