Ay Pilar , Pilar !!!!!

Nos has tenido estos años muy mal acostumbrad@s en el insti, porque cada vez que celebrábamos cualquier fiesta, jubilaciones incluidas, allí estabas tú. Así que ahora que te toca a ti ser la “ojomeneada”, aquí estamos nosotr@s , estrujándonos las meninges para ver como sorprenderte. Pensábamos en lo típico, un DVD con fotos y musiquita, o un álbum tipo revista. Todo demasiado visto, demasiado manido. Tú te mereces algo más original. ¿Y por qué no regalarle un blog?. Y en eso estamos. Un blog donde tod@s tus amig@s podamos poner recuerdos de momentos que hayamos vividos juntos. Podamos "colgar" fotos, videos, deseos, dedicatorias …. Dar rienda suelta a la imaginación y creatividad de cada cual. Además te enseñaremos a poner nuevos “posts”, si chica, muy moderno, pero que no dejan de ser entradas como las que toda la vida hemos escrito en nuestros diarios íntimos. Solo que esta vez , si tú quieres las podrías compartir con nosotr@s y nos cuentas todas aquellas actividades que seguro que harás ahora que tendrás tanto tiempo libre. Esperamos que disfrutes de este blog porque así también harás que nosotr@s lo disfrutemos junto a tí. Porque jubilarse puede que sea olvidarse del trabajo, pero no de l@s compañer@s .

lunes, 27 de junio de 2011

Amparo i Tomàs


Benvolguda Pilar

Explica la mitologia grega que a prop de Corint hi havia un paratge, la plana de Mekoné, on els déus i els homes vivien junts i barrejats. Menjaven el mateix, compartien taula i acudien a les mateixes festes. Cada dia era un dia de festa, un dia de felicitat.

La plana de Mekoné era terra de riquesa i d’abundància. Tot hi creixia de manera espontània. N’hi havia prou de tenir un tros de terra en aquesta vall per fer-se ric, perquè no estava sotmesa a les malifetes del temps o de les estacions. Era l’edat d’or, un temps anterior al temps, on els humans vivien en pau amb els déus i amb si mateixos.

A diferència dels habitants de la mítica plana, nosaltres no en tenim prou amb tenir un tros de terra per fer-nos rics. Ens cal llaurar-la, sembrar-la, adobar-la i protegir-la per poder recollir-ne els fruits.

Aviat farà onze anys que vam iniciar el conreu de la nostra plana particular. Van ser temps apassionats i difícils, però en tot moment vàrem comptar amb la teva complicitat i el teu ajut per tal que els aires i les pluges procedents de Mekoné fessin créixer el nostre projecte de vida compartida.

Plana a banda, hem tingut l’oportunitat de compartir amb tu una bona colla d’experiències professionals. Tothom que ha intervingut en la confecció d’aquest blog ha lloat les teves virtuts, que compartim!, com a professora i com a companya. Nosaltres en voldríem destacar una: la teva capacitat per estimar i fer-te estimar pels nois i les noies que estaven al teu càrrec. Creiem que aquest és millor ensenyament que hem rebut de tu: Estima els alumnes i aprendran el que tu vulguis.

Binaced no és exactament la plana de Mekoné... però s’hi acosta molt! Els records tan entranyables d’aquell magnífic cap de setmana formen part de la nostra història comuna. Continuarà, oi?

Moltes gràcies, Pilar!

No hay comentarios:

Publicar un comentario