Estimada Pilar:
Recordo ara el primer dia que vas aparèixer per l’antic institut . Era a primers de juliol i et vas presentar al que , deiem, era la secretaria d’aquell edifici vell i atrotinat. Vas arribar acalorada i somrient; era el dia de l’aniversari de la teva filla, havia fet divuit anys i estàves molt contenta.
Des de llavors ha passat molt de temps, hem viscut bons moments i situacions difícils; hem compartit experiències, esquiades, festes; hem canviat d’edifci, d’alumnes, de companys, però l’únic inalterable i permanent en tot aquest temps ha estat el teu sonmriure i el teu optimisme que ens ha encoratjat a tots.
És tan agradable arribar a l’institut, veure’t i sentir-te dir: Bon dia companya! , amb una alegria i un entusiasme que et fa pensar que potser sí, potser serà un bon dia.
Gràcies, Pilar. Gràcies per tots aquests bons dies que has estat al nostre costat.
Et trobarem a faltar. Et trobaré molt a faltar.
Una abraçada molt forta.
Victoria
No hay comentarios:
Publicar un comentario