Manel Tomás

La Pilar se’ns jubila  !

No pot ser ! … des de que vaig arribar al Domènech un setembre de l’any 2000 una de les primeres persones que em va fer una benvinguda sincera i alegre va ser la professora de plàstica, era la Pilar, i per mi, que soc incapaç de recordar els noms, va ser ràpida la memorització, es deia com la meva germana !!

Han passat els anys i aquesta primera impressió que vaig tenir, s’ha anat reforçant.

Ara Pilar decideixes jubilar-te (quina enveja!!) i per això et volia donar les gràcies, perquè sempre ens has estat oferint la teva ajuda .... i sense anar més lluny, aquest darrer any, moltes activitats pràctiques (d’innovació a darrera hora) que hem volgut fer amb la Mercè Guix, hem recorregut a tu ... a la teva aula i tens de tot !! i sobretot idees i els teus consells de com fer-ho ens has salvat !! ..... que us sembla si utilitzeu aquest materials i d’aquesta manera ...  pot ser si agafeu això ... era perfecte! No cal dir que totes les teves recomanacions ens han anat molt bé, es nota que saps fer molt bé la teva feina !

.... Gràcies novament per l’organització de les festes, ja siguin jubilacions, actes de final de trimestre, de curs, els sopars de Nadal .... i els anys tematics dedicats a algun País del Món, implicant profes i alumnes, tot això no hauria estat possible sense tu.

I sobretot, moltes gràcies Pilar que amb els teus “Bon dia” ! Com va tot ? ja fossin les 8 del matí del dilluns o del divendres, m’alegraven el dia.

Pilar, ets un referent entre els teus companys per ser tu, tan natural, alegre i sens dubte una excel·lent docent.  

SORT !

Manel

Martí Carandell

Segons les fredes notícies del càlcul de plantilles per al curs vinent, aquest estiu que ara comença, a l’institut perdrem dos professors i mig. Esperem que finalment siguin menys. Fins aquí la fredor dels números.

Aquest estiu que ara comença perdrem molt més que això, perdrem companys i amics. I els que quedem ja tenim un neguit d’horfes que són prou grans per caminar solets però que encara no s’hi veuen; que saben que han de seguir sols, però que preferirien no fer-ho.

Aquest estiu que ara comença i que promet ser calurós, com el de fa exactament 60 anys, ens deixeu uns quants pilars de l’institut, no cal que digui noms.

Aquest estiu que ara comença resulta que a més és el de la teva jubilació, tu que no només ets un pilar, ets la Pilar de l’institut, amb tota la força del femení singular, maternal i ctònica, acollidora i creadora, nodridora i fecunda.

Aquest estiu que ara comença celebrarem el teu comiat i el dels altres. Riurem, beurem, cantarem, plorarem si convé, potser ballarem. Després marxarem de vacances i mirarem de ser feliços.

I arribarà la tardor. I et trobarem a faltar.

Carlos Ecenarro

Estimada Pilar,

Recordo el primer dia que vaig arribar al centre, a la sala de professors, amb 45 graus (o més) dintre de l’estància i et vas acostar per presentar-te, somrient, dient amb la mirada benvingut.

L’any passat amb India i el ball de Bollywood dels professors, aquest amb Mèxic i sobretot el ball que va fer amb ganivets el noi que vas portar a la festa, són records que mai oblidaré.

He posat una foto de grup per significar que no només ets referent d’activitats, festes, organitzacions... sinó també del bon ambient que reina al centre i que es desprèn en aquests actes. A la foto també surt Pepa, Carmen, referents que marxaran...

Ens quedem una mica orfes d’aquest esperit d’acolliment, d’aquesta força que desprens, et desitjo el millor, de tot cor.

Carlos Ecenarro

Victoria Sanjurjo

Estimada Pilar:

Recordo ara el primer dia que vas aparèixer per l’antic institut . Era a primers de juliol i et vas presentar al que , deiem,  era la secretaria  d’aquell edifici  vell i atrotinat. Vas arribar acalorada i somrient; era el dia de l’aniversari de la teva filla, havia fet divuit anys i estàves molt contenta.

Des de llavors ha passat molt de temps, hem viscut bons moments i situacions difícils; hem compartit experiències, esquiades, festes;  hem canviat d’edifci, d’alumnes, de companys, però l’únic inalterable i permanent  en tot aquest temps ha estat el teu sonmriure i el teu optimisme que ens ha encoratjat a tots.  

És tan agradable arribar a l’institut, veure’t i sentir-te dir: Bon dia companya! , amb una alegria i un entusiasme que et fa pensar que potser sí, potser serà un bon dia.

Gràcies, Pilar.  Gràcies per tots aquests bons dies que has estat al nostre costat.

Et trobarem a faltar. Et trobaré molt a faltar.

Una abraçada molt forta.

Victoria

Tere Coquard

Hola Pilar,

Ja fa molt de temps que vam començar a treballar juntes. Te’n recordes aquella UAC en un racó del vell Institut? I les reunions de treball dels dilluns al matí a les 08.00?

 Allí estàvem, lluitant amb alumnes i espais. La veritat és que després hem compartit millors espais i “millors alumnes” (recordes l’irrepetible crèdit variable de competències socials?).

El temps ha passat , però  una de les teves grans virtuts, és que mai et dones per vençuda, sempre hi ha alguna cosa a la que t’aferres, li dones la volta i fa que tinguis ganes de començar de nou  i il·lusionar-te.

Aquest esperit s’encomana,  i per això has estat el motor de moltes de les activitats que hem fet en el centre (tant dins com a fóra). Deixes un llistó molt alt, ara res tornarà a serà igual, potser millor o pitjor, però segur que serà diferent, perquè tu ets única i irrepetible.

Tu saps, que en la nostra tasca, tothom forma part d’un engranatge que necessita una bona coordinació, i aquí és on sempre has aparegut tu.  Parlant amb uns, parlant amb els altres, cercant solucions i lligams entre tots,  perquè el complicat trencaclosques sempre acabés trobant la solució i fer-se realitat.

Sé que sempre t’ han agradat els reptes i ara te’n proposo un de fàcil.

Que et diverteixes molt

http://www.jigsawplanet.com/?rc=play&pid=0c8339819338

Moltes gràcies pels bons moments que hem passat juntes i et desitjo tota la sort i felicitat que et mereixes.

Tere Coquard

Amparo i Tomàs

Benvolguda Pilar

Explica la mitologia grega que a prop de Corint hi havia un paratge, la plana de Mekoné, on els déus i els homes vivien junts i barrejats. Menjaven el mateix, compartien taula i acudien a les mateixes festes. Cada dia era un dia de festa, un dia de felicitat.

La plana de Mekoné era terra de riquesa i d’abundància. Tot hi creixia de manera espontània. N’hi havia prou de tenir un tros de terra en aquesta vall per fer-se ric, perquè no estava sotmesa a les malifetes del temps o de les estacions. Era l’edat d’or, un temps anterior al temps, on els humans vivien en pau amb els déus i amb si mateixos.

A diferència dels habitants de la mítica plana, nosaltres no en tenim prou amb tenir un tros de terra per fer-nos rics. Ens cal llaurar-la, sembrar-la, adobar-la i protegir-la per poder recollir-ne els fruits.

Aviat farà onze anys que vam iniciar el conreu de la nostra plana particular. Van ser temps apassionats i difícils, però en tot moment vàrem comptar amb la teva complicitat i el teu ajut per tal que els aires i les pluges procedents de Mekoné fessin créixer el nostre projecte de vida compartida.

Plana a banda, hem tingut l’oportunitat de compartir amb tu una bona colla d’experiències professionals. Tothom que ha intervingut en la confecció d’aquest blog ha lloat les teves virtuts, que compartim!, com a professora i com a companya. Nosaltres en voldríem destacar una: la teva capacitat per estimar i fer-te estimar pels nois i les noies que estaven al teu càrrec. Creiem que aquest és millor ensenyament que hem rebut de tu: Estima els alumnes i aprendran el que tu vulguis.

Binaced no és exactament la plana de Mekoné... però s’hi acosta molt! Els records tan entranyables d’aquell magnífic cap de setmana formen part de la nostra història comuna. Continuarà, oi?

Moltes gràcies, Pilar!

Jesus Valls

Ai Pilar,
Què et puc dir jo que no sàpigues, que a hores d’ara no t’hagi dit tothom i que et serveixi d’homenatge en un dia tan especial. Crec que no cal que faci esment als teus atributs perquè són evidents i inapel·lables: la teva energia, la teva calidesa, la teva generositat. Sobretot el teu somriure que ja ho diu tot. Tampoc cal que em refereixi a les teves altíssimes qualitats professionals: l’emotiu elogi que vas rebre dels alumnes a la festa de final de curs i l’afecció que sempre t’han manifestat les constaten rotundament ―i ells d’això hi entenen més que ningú―.
Ets una persona molt especial, Pilar. Me’n vaig adonar de seguida el dia que et vaig conèixer, i no m’equivocava pas. Va ser dalt d’un autocar, pujant cap a La Molina a esquiar. El viatge ens va permetre tenir una conversa llarga i interessant durant la qual em vas donar uns bons consells que encara tinc molt presents i que procuro dur ben aplicats. Des d’aleshores has esdevingut un referent i una companya excepcional. Moltes gràcies, Pilar!
Sigues molt feliç en aquesta nova etapa que comences i sobretot no perdis mai el somriure i la trempera que sempre t’han acompanyat: el mon els necessita.
Una abraçada molt forta i tot el meu afecte. Et trobarem a faltar moltíssim.
Jesús Valls


T’adjunto la cançó “Pilar”, dels Gossos. No facis cas a la lletra (ja t’aviso que va forta!), però la melodia de la tornada està molt bé: fresca i alegre com tu!
http://www.youtube.com/watch?v=FqD9wbtHXGs

Imagine (Jaume Ferri)

Hola, Pilar!!!

Triaré un vídeo per expressar el que penso de tu, de la teva vitalitat, de l’energia que has contagiat als teus alumnes i a les persones que t’envolten. Aquesta capacitat de treure el millor de cadascú i d’aconseguir el que sembla impossible.....i és que l’impossible només està a la nostra ment....

El món està ple de màgia quan el comparteixes amb persones com tu.

Un petó i una abraçada ben forta i molta sort!!!!!

Jaume  Ferri

Querida Pilar (Purita Méndez)

Querida Pilar,

una de las cosas que más me gustan pensar de ti, es que además de compañera y amiga, has sido mi profesora; mi primer año en el Domenech fue difícil, especialmente los martes con sus largas tardes... hasta que empezamos las clases de cerámica, ¡qué bien me lo pasaba!! recuerdo que al principio todos estábamos nerviosos, acelerados y poco a poco el contacto con el barro y tus voz dándonos las instrucciones nos iba relajando... fueron unas tardes maravillosas ¿te acuerdas? con Cecilia,Teresa y Martí; me encanta el jarrón y el cuenco porque al verlos me acuerdo de esos días.

Una de las cosas que más me gustan de ti es lo peleona que eres, la pasión y fuerza arrolladora que le pones a todo para intentar conseguir lo quieres y no sólo de palabra ¡te encanta la acción! así que desde que te conozco las manifestaciones por las calles de Barcelona son otra cosa, con alegría y firmeza al mismo tiempo...

¿Te das cuenta de lo mucho que te vamos a echar de menos?

Gracias por todo Pilar, me siento muy orgullosa de tenerte como amiga.

Purita

Mª Luisa Heras

Dicen que las cosas sencillas, son las que más huella dejan.....¿Te acuerdas cuando comenzamos?:
Certificado de buena conducta
Prueba de la Tuberculina
Un vestido decoroso, y una sonrisa sin olvidar las buenas maneras...
Todo éso y más cosas, eran necesarias para poder ejercer....de buena maestra de Primaria
Y la delegación en la Plaza de España, junto al cuartel de los "Grises", y la biblioteca, en lo que ahora es el hotel....
Y la Escuela Normal en Melchor de Palau....
Recuerdos sencillos de un tiempo que ya no es del todo nuestro .Nos hemos adaptado,y hemos luchado...para dejar a los que viene un mundo mejor.
Tú lo has conseguido, te has adaptado a los tiempos, has luchado, has ejercido de maestra incansable e intachable...!Con ánimo y espirítu, que muchos jovencitos/as quisieran para ellos/as!
Después en el instituto, donde nos hemos conocido, has seguido tu trabajo incansable,con ganas de contagiar a todos /as...
Y ahora llegado el día de despedirnos te daré un consejo que ya debes de saber
NO HAY QUE CONTAR AÑOS; HAY QUE DAR VIDA A LOS AÑOS.....
Y tú a los tuyos les darás mucha vida, pues sé que harás mil cosas....!Toda tú eres vida! !Toda tu eres proyectos, ilusiones y cosas por hacer y desarrollar....
Siempre te recordaré, incansable con tus fiestas en el Domenech...rodeada de todos los alumnos que te quieren, y que te adoran.
Y como decía al principio de estas lineas con algo sencillo.
Un sencillo beso desde mi más sincero afecto para ti Pilar.
Con todo mi cariño
Luisa

Dídac González Cutillas (Últim vetllador S. H.)

Hola Pilar,

Sóc el Dídac, l’últim vetllador del S. H. de 2n C.
Sé que gairebé no ens coneixem molt, però els 4 mesos que he estat a l’institut m’he trobat molt a gust, especialment a la classe de plàstica que l’esperava amb candaletes.
Un dels records que més em quedaran del meu pas pel Domènech i Montaner són les xerrades que hem mantingut al final de la classe de plàstica, com m’explicaves experiències de la teva llarga docència, a mi que encara he de començar.
Els que ens volem iniciar com jo en aquest món tan complex i alhora crec que gratificant com és l’ensenyament, persones com tu ens serveixen d’exemple a imitar i a tenir en la memòria per la nostra formació com a educadors.
Espero que no deixis mai la plàstica , ni l’amor que hi dediques i fas que els altres en dediquin, perquè tens molt art per oferir.
Ha estat un plaer, una abraçada ben forta Pilar!
Dídac Cutillas.

Agueda Bosch

Hola Pilar
Espero que t'agradi (Play, automàtic cada 10 segons)

Susanna de la Torre

Benvolguda Pilar, et regalo aquest vídeo, Women in art perquè puguis continuar-lo...

Quan he tornat aquest curs ens hem retrobat després de sis anys, però no m’ha semblat que hagués passat tant de temps, oi? De fet hem reprès la conversa més o menys on l’havíem deixat i així hem continuïtat teixint un temps compartit.

Tindrà una altra mesura el temps quan ens jubilem? Porten rellotge els jubilats?  A quina hora es lleven? Com diferencien el dissabte del dilluns, per exemple? M’ho pots venir a explicar al Menéndez on hi ha uns bars i restaurants al voltant imponents, així continuarem un cop més la conversa encara que en un altre espai.

Saps que el terme jubilació en una de les seves accepcions significa alegria expansiva? Et desitjo que aquest sigui el significat que experimentis tu!

Una abraçada molt forta!

Susanna

Hola Pilar!

Sóc la Mar, la substituta de la Mireia Huete durant aquest últim curs 2010-2011.
La meva estada a l'institut ha estat més aviat curta (sobretot comparada amb tota la teva trajectòria!!), tan sols 4 mesos; però ens hem pogut conèixer i, de tot cor, has estat una de les persones que més m'ha cuidat i m'ha ajudat.
La vida del substitut - de centre a centre i tiro perquè em toca! - és sovint dura perquè mai t'acabes d'arrelar a cap lloc i costa fer amistats sabent que aviat marxaràs.
A l'IES Domènech i Montaner no ha estat així perquè he trobat un grup de professors de totes les edats que m'han obert els seus braços i m'han fet sentir una més. I entre aquests estàs tu, guapa!
Des del primer moment ja et vaig "clitxar", jejeje!, "aquesta és la professora de Dibuix i Plàstica, la gran artista amb esperit lliure que, segur, fa unes classes genials on els alumnes es poden deixar anar i relaxar-se a través de la manipulació". Sense conèixer-te, ja transmets una energia especial, Pilar!
I així ho vaig constatar quan ens vam conèixer una miqueta: ets alegre, optimista, enèrgica, positiva, sincera, apassionada, generosa, simpàtica, divertida i vius el moment! Això és el que em va semblar el poc temps que ens hem conegut.
Mai t'oblidaré i desitjo que la vida et vagi mot molt molt bé ara que comences una etapa meravellosa!
La foto, si no l'entens, és pel coixí!, l'ha fet la teva filla!

un petonàs i una abraçada, guapíssima!

Mar

"Cambia, todo cambia" Josep Anton

Estimada Pilar:

El títol d'aquesta entrada és el títol d'una cançó del Julio Numhauser, que va popularitzar la Mercedes Sosa. Pots escoltar-la en el video de youtube que t'he enganxat.
Ara que comences un nou cicle en la teva vida, m'ha semblat que la cançó era molt adequada. I també perquè de les moltes persones que estimo tú has estat una persona sempre disposada a canviar, a evolucionar, a crèixer i que no t'has conformat amb les inèrcies ni amb l'immobilisme, tot plegat sense perdre la teva essència i mantenint les teves idees clares, lluitant per allò que creus irrenunciable i que et defineix. Això, com a mínim per a mi, és simptoma de la teva saviesa i de la teva qualitat humana.  La cançó ho explica molt millor que jo.
Pilar, què puc dir-te que no sàpigues ja?. Ets, has estat, i segur que seràs, una persona important a la meva vida. Durant tots aquests anys hem tingut moltes converses,  ens hem pogut confiar l'un a l'altra, m'has donat bons consells i, sobretot, sempre has estat disposada a escoltar.
Hem compartit bons i menys bons moments, però tinc la impressió que en tots aquests anys, el poc o molt que jo hagi crescut ha estat davant de la teva mirada, que per a mi ha estat important i molt valorada.
No val a dir que et considero un gran exemple com a persona i com a professional. M'agrada la teva actitud positiva, la teva gran curiositat (que és un dels rostres de l'alegria), les teves ganes de fer les coses ben fetes i el teu entusiasme.
També hem rigut junts, ... un miler de records i vivències compartides. I m'he sentit "vist", en el sentit més profund de la paraula, i estimat... en definitiva tots tenim aquest punt d'egoïsme... estimem aquells que ens estimen. 
Disculpa si aquests darrers anys, per qüestions de feina, no t'he dedicat tot el temps que mereixes.
Però tot això no són només paraules. Ara toca dir-te-les, però estic segur que seguirem en contacte, que ens seguirem veient i que aquesta amistat que hem construït seguirà creixent. Per això, que te'n vagis no em genera tristesa... potser, fins i tot, fora del context laboral (i saps que sovint és limitador, perquè no ens podem veure com voldríem) hi haurà moltes més oportunitats de compartir estones, xerrades, jocs, cinemes, teatres, dinars, sopars, aperitius, passejades, etc, etc...
Gaudeix del descans merescut. I dedica el teu entusiasme i la teva positivitat a allò que et faci més patxoca. No cal ni que t'ho digui... estic seguríssim que ho faràs.
Ets una gran persona, ho saps?
I t'estimo molt,


Fins aviat!!!!!


Josep Anton