Estimada Pilar:
Ara que comences un nou cicle en la teva vida, m'ha semblat que la cançó era molt adequada. I també perquè de les moltes persones que estimo tú has estat una persona sempre disposada a canviar, a evolucionar, a crèixer i que no t'has conformat amb les inèrcies ni amb l'immobilisme, tot plegat sense perdre la teva essència i mantenint les teves idees clares, lluitant per allò que creus irrenunciable i que et defineix. Això, com a mínim per a mi, és simptoma de la teva saviesa i de la teva qualitat humana. La cançó ho explica molt millor que jo.
Pilar, què puc dir-te que no sàpigues ja?. Ets, has estat, i segur que seràs, una persona important a la meva vida. Durant tots aquests anys hem tingut moltes converses, ens hem pogut confiar l'un a l'altra, m'has donat bons consells i, sobretot, sempre has estat disposada a escoltar.
Hem compartit bons i menys bons moments, però tinc la impressió que en tots aquests anys, el poc o molt que jo hagi crescut ha estat davant de la teva mirada, que per a mi ha estat important i molt valorada.
No val a dir que et considero un gran exemple com a persona i com a professional. M'agrada la teva actitud positiva, la teva gran curiositat (que és un dels rostres de l'alegria), les teves ganes de fer les coses ben fetes i el teu entusiasme.
També hem rigut junts, ... un miler de records i vivències compartides. I m'he sentit "vist", en el sentit més profund de la paraula, i estimat... en definitiva tots tenim aquest punt d'egoïsme... estimem aquells que ens estimen.
Disculpa si aquests darrers anys, per qüestions de feina, no t'he dedicat tot el temps que mereixes.
Però tot això no són només paraules. Ara toca dir-te-les, però estic segur que seguirem en contacte, que ens seguirem veient i que aquesta amistat que hem construït seguirà creixent. Per això, que te'n vagis no em genera tristesa... potser, fins i tot, fora del context laboral (i saps que sovint és limitador, perquè no ens podem veure com voldríem) hi haurà moltes més oportunitats de compartir estones, xerrades, jocs, cinemes, teatres, dinars, sopars, aperitius, passejades, etc, etc...
Gaudeix del descans merescut. I dedica el teu entusiasme i la teva positivitat a allò que et faci més patxoca. No cal ni que t'ho digui... estic seguríssim que ho faràs.
Ets una gran persona, ho saps?
I t'estimo molt,
Fins aviat!!!!!
Josep Anton
El títol d'aquesta entrada és el títol d'una cançó del Julio Numhauser, que va popularitzar la Mercedes Sosa. Pots escoltar-la en el video de youtube que t'he enganxat.
Ara que comences un nou cicle en la teva vida, m'ha semblat que la cançó era molt adequada. I també perquè de les moltes persones que estimo tú has estat una persona sempre disposada a canviar, a evolucionar, a crèixer i que no t'has conformat amb les inèrcies ni amb l'immobilisme, tot plegat sense perdre la teva essència i mantenint les teves idees clares, lluitant per allò que creus irrenunciable i que et defineix. Això, com a mínim per a mi, és simptoma de la teva saviesa i de la teva qualitat humana. La cançó ho explica molt millor que jo.
Pilar, què puc dir-te que no sàpigues ja?. Ets, has estat, i segur que seràs, una persona important a la meva vida. Durant tots aquests anys hem tingut moltes converses, ens hem pogut confiar l'un a l'altra, m'has donat bons consells i, sobretot, sempre has estat disposada a escoltar.
Hem compartit bons i menys bons moments, però tinc la impressió que en tots aquests anys, el poc o molt que jo hagi crescut ha estat davant de la teva mirada, que per a mi ha estat important i molt valorada.
No val a dir que et considero un gran exemple com a persona i com a professional. M'agrada la teva actitud positiva, la teva gran curiositat (que és un dels rostres de l'alegria), les teves ganes de fer les coses ben fetes i el teu entusiasme.
També hem rigut junts, ... un miler de records i vivències compartides. I m'he sentit "vist", en el sentit més profund de la paraula, i estimat... en definitiva tots tenim aquest punt d'egoïsme... estimem aquells que ens estimen.
Disculpa si aquests darrers anys, per qüestions de feina, no t'he dedicat tot el temps que mereixes.
Però tot això no són només paraules. Ara toca dir-te-les, però estic segur que seguirem en contacte, que ens seguirem veient i que aquesta amistat que hem construït seguirà creixent. Per això, que te'n vagis no em genera tristesa... potser, fins i tot, fora del context laboral (i saps que sovint és limitador, perquè no ens podem veure com voldríem) hi haurà moltes més oportunitats de compartir estones, xerrades, jocs, cinemes, teatres, dinars, sopars, aperitius, passejades, etc, etc...
Gaudeix del descans merescut. I dedica el teu entusiasme i la teva positivitat a allò que et faci més patxoca. No cal ni que t'ho digui... estic seguríssim que ho faràs.
Ets una gran persona, ho saps?
I t'estimo molt,
Fins aviat!!!!!
Josep Anton
Ahora entiendo por qué tocas el piano de esa forma tan maravillosa. Se que has estudiado, practicado y ejercitado la técnica durante muchos, muchos años,pero en el fondo, principalmente es por algo que llevas dentro, en los genes: PORQUE ERES UN ARTISTA.Te quiero amigo. Herminio
ResponderEliminar